Les empreses culturals, immerses en un món especialment creatiu i dinàmic, sovint es veuen confrontades amb el desafiament que suposa el fracàs. Aquesta situació és inherent a qualsevol empresa, però en el context cultural, les expectatives són altes i les crítiques poden ser implacables generant escasses possibilitats d'èxit.

Hi ha diversos motius pels quals les empreses culturals poden fracassar, com ara la manca d'interès del públic, la gestió financera inadequada, la competència ferotge, o fins i tot, el simple fet que el mercat no estigui preparat per a la proposta presentada, aquest darrer aspecte és força comú en el cas català.

Crec que tots aquests aspectes es poden resumir breument en els següents punts:

1. Manca d'adaptació: En un món cultural en constant evolució, les empreses han de ser flexibles i adaptar-se als canvis del gust del públic i les tendències artístiques. Per no caure una dinàmica negativa cal tenir en compte els següent aspecte, cal afrontar el fracàs amb una actitud oberta i autocrítica. Les empreses han de ser capaces de reconèixer els seus errors i les àrees de millora sense por ni negació. 

Exemple:
Imaginem una companyia de teatre que solia representar obres clàssiques, però va veure una disminució d'interès del públic. Algunes accions que es poden fer per revertir-ho; investigació del mercat (que han fet companyies amb casos similars), canvi de repertori o adaptació a l'actualitat de les obres clàssiques, col·laboracions creatives o experiències innovadores (crear un escenari immersiu per l'espectador),

2. Manca de finançament sostenible: Les empreses culturals sovint depenen de finançament extern, i quan aquest esgota o es redueix de forma inesperada, poden trobar-se en situacions financeres precàries.
Exemple:
Imaginem una editorial petita especialitzada en llibres d'art que es troba en una situació financera difícil a causa de la manca de finançament. Per gestionar aquesta situació, es poden aplicar les següents mesures; diversificació de fonts de finançament (mecenatge, club de subscriptors, beques, col·laboracions amb artistes de renom, crowdfunding),  optimització de recursos (analitzar els costos operatius i buscar alternatives),  associació amb institucions culturals (buscar una relació més estreta amb alguna institució cultural aprofitant el coneixement editorial i el punt de venta que aporta la institució) o venda directa i esdeveniments culturals (màximitzar beneficis saltant-se els intermediaris).

3. Màrqueting ineficaç: La manca d'estratègies de màrqueting adequades pot deixar l'empresa invisible al seu públic objectiu, portant a una baixa venda d'entrades o productes.
Exemple:
Imaginem una companyia de dansa contemporània que, malgrat tenir espectacles innovadors, ha estat patint a causa d'una estratègia de màrqueting ineficaç. Per abordar aquest problema, tenim les següents opcions: anàlisi del públic objectiu (cercar interessos i cobrir-los), rebranding i identitat visual (si cal abordar la manera com ens presentem al món, actualitzant-la als gustos actuals),  optimització de plataformes en línia (millorar el funnel de compra d'entrades, si cal, ser presents a més plataformes),  col·laboracions influencers (cercar referents en el camp de la dansa i oferir-los descomptes o primícies),  feedback actiu (preguntar al nostre públic i avaluar què s'està fent i què no) o  Ofertes Especials i Experiències Exclusives (a qui no li agrada una bona oferta?).

4. Gestió interna deficient: La manca de comunicació interna, lideratge feble o manca de col·laboració dins de l'equip pot minar els esforços col·lectius de l'empresa.
Exemple:
Imaginem una galeria d'art que enfronta problemes a causa d'una gestió interna deficient, com la manca de comunicació entre els membres de l'equip i la falta de cohesió en la presa de decisions. Per resoldre això es pot,  establir canals de comunicació clars (no val una bústia de suggeriments, cal que els canals siguin periòdics, protocolitzats i executius segons valoració de gerència), desenvolupar habilitats de lideratge (formar els líders executius), delegació de responsabilitats (ser honestos i no donar més feina de la que es pot fer, cadascú ha de fer la seva part) i, finalment, fomentar la col·laboració entre departaments (mitjançant reunions amb gerència).
 

La gestió del fracàs en les empreses culturals és una part inevitable del camí cap a l'èxit. Enfrontar-se als fracassos amb valentia, aprenentatge i una actitud positiva pot transformar els errors en oportunitats d'aprenentatge. Les empreses que poden adaptar-se, aprendre i créixer després del fracàs estan millor preparades per afrontar els desafiaments i prosperar en l'important món de la cultura i de les arts. Com els judokes, cal aprofitar la força de l'adversari per vèncer.