En el teixit cada vegada més complex de la nostra societat, l'ús generalitzat d'intel·ligències artificials (IA) ha generat una bona diversitat que ballaven entre l’acceptació, la resignació i una acollida complaent. El progrés tecnològic, en forma d'automatització industrial, s'ha convertit en un clar exemple a favor dels defensors d'aquestes tecnologies. Les fàbriques que adopten robots amb IA han experimentat un augment espectacular en l'eficiència, amb una producció més ràpida, costos assumibles i una millora evident en la qualitat de la majoria de productes. Aquesta transformació ha creat més llocs de treball i ha permès generar nous productes i posar-los a l’abast de tot el públic.

No obstant això, en paral·lel a aquesta narrativa de progrés, sorgeixen casos alarmants que apunten cap a un possible col·lapse
civilizatori. Un sector que il·lustra aquest punt de vista és el transport. Amb la proliferació de vehicles autònoms impulsats per IA, ens enfrontem a la perspectiva d'una desocupació massiva en les indústries del transport. Els conductors de camions i taxis, la primera línia d’aquestes empreses, veuen com la seva feina està en perill, provocant no només una crisi laboral sinó també tensions socials creixents.

A més, a l'àmbit de la selecció de personal, l'ús d'algoritmes d'IA per a la tria de candidats pot conduir inadvertidament a una discriminació sistemàtica. Els biaixos ja presents en les dades d'entrenament poden ser amplificats, privant individus qualificats d'oportunitats laborals simplement a causa de característiques personals o demogràfiques. Aquest fenomen, tot i ser inadvertit, exposa una amenaça real i tangible a la igualtat d'oportunitats i la diversitat en el lloc de treball. 

Aquesta dualitat de la revolució tecnològica, amb els seus avantatges clars però també les ombres amenaçadores, planteja una pregunta cabdal per a la nostra societat: com gestionem aquesta nova era de les intel·ligències artificials? La resposta com sempre no és senzilla. Demana un equilibri delicat entre la innovació i la responsabilitat, entre l'avanç tecnològic i la preservació del teixit social. Només a través d'aquest equilibri, podrem garantir que les intel·ligències artificials sigui un motor autèntic de progrés, sense comprometre els valors humans.

Una de les possibles solucions és trobar protocols i mecanismes d’actuació que poguessin revisar, fiscalitzar, avaluar i si cal adobar les pràctiques que per d’altra banda no són legals des del punt de vista de la llei vigent que com sabem no permet la discriminació per motius identitaris, lingüístics, raça, ideologia i un llarg etc. Això a la pràctica es traslladaria en un comitè ètic de control de les intel·ligències artificials. Com sempre allò difícil és que fos realment efectiu i tingués capacitat executiva. Aquest hauria d’estar compost per experts interdisciplinaris en ètica, tecnologia i drets humans així com representants empresarials i sindicals, amb la missió crítica de guiar el desenvolupament i ús de les IA de manera responsable i adequada a la llei.

Establiment de normes ètiques: Una de les tasques fonamentals d'aquest comitè és establir normes clares per al disseny, entrenament i ús d'IA. Això inclou la identificació i prevenció de biaixos, assegurant la transparència en els algoritmes i garantint que les IA siguin utilitzades per beneficiar tota la humanitat sense discriminació. Per exemple; raça, llengua, gènere etc.

Supervisió de les aplicacions d'IA: El comitè supervisaria l'ús d'IA en àmbits crítics com la salut, el sistema judicial i la seguretat sobretot en l’àmbit públic. També per assegurar que les IA siguin utilitzades per millorar la qualitat de vida i no per comprometre els drets humans. Això implicaria la revisió regular de les aplicacions d'IA existents i noves per garantir el compliment de les normes ètiques establertes.

Educació i conscienciació: El Comitè Ètic tindria la responsabilitat d'educar tant als desenvolupadors com al públic sobre els reptes ètics relacionats amb les IA. Organitzaria xerrades, tallers i campanyes de conscienciació per assegurar que la societat tingui un coneixement adequat sobre les implicacions ètiques de l'ús d'IA. S’hauria de treballar doncs en ambdós àmbits perquè fos efectiu.

Resposta a desafiaments ètics emergents: L'evolució constant de la tecnologia planteja desafiaments ètics nous i emergents. Aquest comitè estaria preparat per adaptar-se ràpidament, analitzar aquests nous reptes i proporcionar orientació immediata per abordar-los. Això podria incloure qüestions com la privadesa enfront de l'anàlisi massiva de dades i l'ús d'IA en la guerra cibernètica o qüestions com el canvi climàtic i quin biaix fan servir les aplicacions en el tracte a l’entorn natural.

Col·laboració internacional: En un món cada vegada més interconnectat, el Comitè Ètic de Control de les IA hauria d'establir vincles amb altres organitzacions similars a nivell internacional. La col·laboració global seria essencial per establir estàndards internacionals coherents per a l'ús responsable de les IA i assegurar una supervisió global de les implicacions ètiques d'aquesta tecnologia. Caldria doncs abordar aquest dilema amb els companys d’arreu perquè ens hi juguem el futur del segle XXI.

En resum, el Comitè Ètic de Control de les IA esdevindria l’òrgan rector, avaluador però a la vegada educar i que garantiria una bon govern d'aquesta tecnologia emergent. La seva tasca no només seria supervisar i regular l'ús d'IA, sinó també educar i guiar la societat cap a un
futur on les intel·ligències artificials siguin una força per al bé, protegint els valors fonamentals recollits en la Declaració Universal de Drets Humans. Tinc l'honesta sensació que anem tard i que voregem una fina línia que no es podem permetre de cara a les properes dècades.