Assassinats simultanis
Uns crims ben peculiars.
El comissari Noguera es fregarà les temples i reposarà els seus colzes sobre l'humil taula del seu despatx, a la comissària número 2 de la regió central. Veurà els seus companys passar pel passadís que queda just davant seu anant a cercar el cafè o a fer fotocòpies entre bromes i jocs diversos. <<Criatures...>> Pensarà.
No entendrà com pot passar tot allò que passarà. El cas començarà com un grapat d'assassinats estranys amb el mateix modus operandi, no serà estrany, d'assassinats múltiples n'hi ha sempre, el que serà sospitós és que tots es produiran a la mateixa hora, i que l'assassí no farà cap esforç en amagar les proves. És més, deixarà tot d'evidències que serà ell qui cometrà els crims, una burilla de cigarreta sempre de la mateixa marca, empremtes per tots els cantons, la mateixa arma en tots els casos, i fins i tot es pixarà i escopirà sobre els cadàvers encara calents.
En Noguera s'escandalitzarà de veure com al principi seran deu morts simultanis, el dia següent cent i el tercer dia mil. En una progressió que no semblarà aturar-se i que passarà als annals de la història, els crims més sonats de tots els temps, els assassinats simultanis. El comissari anirà de bòlit amb aquell cas, i s'hi implicarà tant que no dormirà en tres dies. Prendrà cocaïna per estimular el seu treball i es farà aconsellar pels més notables investigadors i experts en criminologia. Cap li sabrà respondre com algú pot cometre tot aquest reguitzell de crims a la mateixa hora, en el mateix moment però en llocs tan diversos i allunyats.
Es preguntarà el perquè, com és que li ha tocat a ell aquell cas. El cert és que els crims només es produiran a la seva regió, pensarà que té mala sort. Especularà en que es tracta d'una banda local fent un joc macabre o que l'assassí pot estar en tots els llocs i en el mateix moment però no es pot allunyar gaire del seu radi d'acció, o simplement pensarà que odia la Catalunya Central. En Noguera es seguirà preguntant com pot ser que tingui tanta mala sort.
El comissari cercarà les empremtes i s'adonarà que el criminal no està fitxat, pensarà com és possible que algú no estigui fitxat ni tan sols a través del Document Nacional d'Identitat. I encara més, no trobarà rastre del seu perfil genètic en cap crim precedent, s'adonarà que és un assassí de nova fornada i això si més no serà una pista. El comissari només tindrà una pista realment fiable, totes les víctimes seran científics, primer els deu millors, després els cent que els segueixen i al tercer dia mil més. La seva regió s'estarà quedant sense massa encefàlica.
El quart dia desesperat en Noguera tindrà una idea, si el primer dia van ser deu, el segon dia cent i el tercer mil, és que segurament el primer dia no en van ser deu, en va ser un. Així que el comissari treballarà amb aquesta hipòtesi, i cercarà una mort isolada d'un científic anterior al primer dia. A les fitxes no hi trobarà informació perquè cap assassinat d'un científic hi estarà consignat però llavors començarà a lligar caps.
Cercarà a les bases de dades dels hospitals, i trobarà que fa quatres dies el major científic de la regió central, un d'aquells que són excèntrics i esquerps, es va suïcidar penjant-se mentre es masturbava, cercarà més informació i veurà que havia centrat la seva recerca en la física del temps i que estava treballant al sincrotró tractant de fer viatjar els àtoms per la línia temporal. Tot allò el farà lligar caps i demanarà permís al jutge per investigar aquell suïcidi, el jutge li concedirà.
Es personarà en aquell petit apartament del barri de Gràcia i ho regirà tot, entre l'extensa documentació trobarà un nota críptica escrita a mà, amb lletra d'aquella que fa de mal llegir, on hi posarà:
"ELS MATARÉ MATAT A TOTS".
No entendrà com pot passar tot allò que passarà. El cas començarà com un grapat d'assassinats estranys amb el mateix modus operandi, no serà estrany, d'assassinats múltiples n'hi ha sempre, el que serà sospitós és que tots es produiran a la mateixa hora, i que l'assassí no farà cap esforç en amagar les proves. És més, deixarà tot d'evidències que serà ell qui cometrà els crims, una burilla de cigarreta sempre de la mateixa marca, empremtes per tots els cantons, la mateixa arma en tots els casos, i fins i tot es pixarà i escopirà sobre els cadàvers encara calents.
En Noguera s'escandalitzarà de veure com al principi seran deu morts simultanis, el dia següent cent i el tercer dia mil. En una progressió que no semblarà aturar-se i que passarà als annals de la història, els crims més sonats de tots els temps, els assassinats simultanis. El comissari anirà de bòlit amb aquell cas, i s'hi implicarà tant que no dormirà en tres dies. Prendrà cocaïna per estimular el seu treball i es farà aconsellar pels més notables investigadors i experts en criminologia. Cap li sabrà respondre com algú pot cometre tot aquest reguitzell de crims a la mateixa hora, en el mateix moment però en llocs tan diversos i allunyats.
Es preguntarà el perquè, com és que li ha tocat a ell aquell cas. El cert és que els crims només es produiran a la seva regió, pensarà que té mala sort. Especularà en que es tracta d'una banda local fent un joc macabre o que l'assassí pot estar en tots els llocs i en el mateix moment però no es pot allunyar gaire del seu radi d'acció, o simplement pensarà que odia la Catalunya Central. En Noguera es seguirà preguntant com pot ser que tingui tanta mala sort.
El comissari cercarà les empremtes i s'adonarà que el criminal no està fitxat, pensarà com és possible que algú no estigui fitxat ni tan sols a través del Document Nacional d'Identitat. I encara més, no trobarà rastre del seu perfil genètic en cap crim precedent, s'adonarà que és un assassí de nova fornada i això si més no serà una pista. El comissari només tindrà una pista realment fiable, totes les víctimes seran científics, primer els deu millors, després els cent que els segueixen i al tercer dia mil més. La seva regió s'estarà quedant sense massa encefàlica.
El quart dia desesperat en Noguera tindrà una idea, si el primer dia van ser deu, el segon dia cent i el tercer mil, és que segurament el primer dia no en van ser deu, en va ser un. Així que el comissari treballarà amb aquesta hipòtesi, i cercarà una mort isolada d'un científic anterior al primer dia. A les fitxes no hi trobarà informació perquè cap assassinat d'un científic hi estarà consignat però llavors començarà a lligar caps.
Cercarà a les bases de dades dels hospitals, i trobarà que fa quatres dies el major científic de la regió central, un d'aquells que són excèntrics i esquerps, es va suïcidar penjant-se mentre es masturbava, cercarà més informació i veurà que havia centrat la seva recerca en la física del temps i que estava treballant al sincrotró tractant de fer viatjar els àtoms per la línia temporal. Tot allò el farà lligar caps i demanarà permís al jutge per investigar aquell suïcidi, el jutge li concedirà.
Es personarà en aquell petit apartament del barri de Gràcia i ho regirà tot, entre l'extensa documentació trobarà un nota críptica escrita a mà, amb lletra d'aquella que fa de mal llegir, on hi posarà:
"ELS MATARÉ MATAT A TOTS".